Això està a punt de acabar, em queda una setmaneta a Italia, he acabat període d’examens, i sembla que la vida em prepara de nou un canvi, el retonr a la nostra ciutat.

Milà, com n’és de gris el cel aqui…però ho trobaré a faltar. Demà vaig a celebrar els carnavals de Venècia, anem d’excursió alguns estudians i hi anem a autobus tots plegats. Tinc moltísimes ganes d’amagar-me sota una mascara de colors i deixar-me perdre pels carrers estrets que atravessen els canals…i els rius de gent que hi circolaràn demà clar..serà una bojeria es veu!

Bueno jo ja en fare 5 cèntims el diumege i explico que tal…

ahh, el tema del temps:d ic que és com l’aigua perquè no el puc retenir entre els meus dits per molt que ho intenti, el temps passa, al seu ritme i sens que li importi gens ni mica els que li preguem que per uns moments deixi de treballar i es prengui la vida amb una mica més de calma. Què hi farem? diumenge seré a barcelona, sense que el senyor temps hagi tingut cap tipus de pietat amb noslatres…apa, siau!

un aire melancòlic em pesa al meu voltant, pero és al mateix temps trist i radiant, el sucre de tv3 m’ha endolcit fins al final, m’he deixat atrapar per una serie de iaies de poble escaient i ara ja s’ha acabt. Igual que porca Misèria, etc. a veure que faran a quest productors butiflers.
Però la tristo extranya és per altres coses, potser pq tinc la sensació de final, d’una etapa construida i quasi finalitzada. I aquesta alegria que m’empapa de tristor és també pq sento més a prop que mai a persones importants que han col.laborat a construir aquest projecte amb mi.

Estimo la vida amb molta força, i el futur no m’espanta si se que us tinc al meu costat. Avui dia d’estudi ensopit ha estat important. Com la majoria de dies que he passat aquí a Milà…ara ja he trobat el sentit a tot plegat.

L’imatge d’avui és en honor a l’andaluza, la meva companyia diaria a Milà, qui ha robat els meus somriures d’una manera tan espectacular que no us puc ni explicar. Per la seva constant alegria que m’ha contaminat!

Bon dia,

el sol ens ha calentat, iluminat , acompanyat.

El sol encega i al mateix tems la seva llum t’ajuda a veure-ho clar.

M’agraden els matins tranquils, els esmorzars opulents, les tardes llargues i un nadal diferent.

M’agrada els mar, el cel, el vent, m’agrada cadaqués, més quan tu hi ets!

Aquesta nit només em mancaven els teus llavis.

Estic contenta i una mica ubriacata, i ballant només podia pensar en tu, en els teus llavis, els sento més aprop que mai, i m’encanten!

Aquesta nit, tot era perfecte, menys tu, que no hi eres.

T’estimo!

Aquestes fotos son del viatge de l’helena, Milano-Florència, veramente merabiglioso! Aqui us deixo, parlem aviat babys!

No tinc paraules per descriure com em vaig sentir ahir. De fet, en aquell moment si que en tenia, i un bon munt, pero ara amb el pas de les hores ja m’he relaxat i tot sembla una experiencia extranya que crec no en tornarà a repetir.

Us explico; Ahir finalment em vaig decidir a tornar a sortir amb la gent erasmus de festeta, cosa que només he fet un cop des que soc aquí, sempre després dels sopars m’en tornava cap a casa i ara ja he descobert el perquè!

En principi anavem a una fabrica on posen tecno i amb la sola idea de ser lluny de pijos a mi ja m’estava bé!

Estava plovent i fotia un fred de la ostia, arribem al sud de Milà davant la fabrica trobem a la resta de gent erasmus bevent damunt d’un cotxe. em sentia com si tingués 15 anys amb tota aquesta gent, barallant-se per un xupito de tekila, cridant i cantant de forma desesperada, etc. Bé, haig de dir que al principi reia de la situació.

Però quan entro i em trobo amb que tot de gent es comença a fer la falça, tothom es amic pero es critica a les espatlles pq van super tajes, m’encolomen tots els bolsos per a que els vigili 1 minut i alli ningú torna…i jo alli, rodejada de pelats i tatuats italians encocats que em volien vendre una pil per 2 euros i jo que els hi deia que em deixessin trankila coño! A continuació veig com les noies erasmus estan ballant i enrrollant-se amb els homes de per alli…i jo que volia regalar els bolsos! Com que l’alcholo valia una birra 8 i un cubata 12 em vaig començar a cabrejar, nomes tenia 10 euros per tota la nit…por lo que no em podia tajar per oblidar tota akella situació! Quina merda vaig pensar, i la musica que anava fent: dux-dux-dux, com si piquessin amb un martell el cap d’algunes de les putetes aquelles. Jo m’imaginava posant un missil pel cul de tota aquella gent.

Em compro una copa i decideixo relaxar-me, com a minim em deixaven fumar! S’acosta una tia i em demana que li dongui la meva copa que te sed…jo evidentment li dic que no puc i la tia se’m pica i va a buscar a un paio, que em reclama el mateix! I jo amb tots els bolsos… Aquests italians estan pirats!

Res la cosa segueix, pero no em vull allagar, he descobert el que passa, sentint com parlen i del que parlen (de com tenen les tites els nois, de com es tajaran el dia seguent,de quin rollo anar a la uni, blabla) resulta que jo em trobo molt lluny quan estic aprop d’aquesta gent, jo sento que no comparteixo res. Que despertarme cada dia sense cap altre motivacio que anar a tajar per a pendonear amb els nois italians o posar calent al personal de la forma més trsta no és el que he vingut a fer a Milà…això ho fas perfectament a casa teva!

Res que si les experiencies em confirmen el que ja sentia..haurè de guiar-me més pel que em diu el cor!

Finalement vaig abandornar els bolsos i em vaig quedar tota la nit observant com la cosa dejenerava i jo em sentia extranya.

Venècia com a símbol del poder de manipulació de l’home envers el seu entorn es capta d’un sol cop d’ull, ciutat turística es respira ja des de l’andana de l’estació de Milà direcció Venècia. Però Venècia de llum encantada, de carrers laberintics com ciutat vella, de pedres pulides i canals que s’ofeguen en la seva pròpia aigua no me l’hagués pogut mai imaginar aixi de bella.

Encisa per la seva unicitat, per la seva diferència però cansa per com l’han explotat, com t’enganyen al pagar, com et miren al passar, on no hi ha delincuència pel bé de tots plegats. Una ciutat que s’adorm quan la botiga ha tancat, un lloc fosc si els turistes ja no hi son caminant.

Per tot aixo el lloc m’ha desagradat, pero per l’experiència viscuda; m’ha encantat i recomano a tothom un dia al parc de divertiment museu al aire lliure: Vine a la ciutat de Venècia…

Amb amor i amistat la cosa millora, la cosa s’encén i apassiona. Nit d’hotel, son ancisador!tot i que ja se sap, es paga pero sempre hi ha el despertador, a les 11 ens foten fora l’hotel, comencem a donar voltes pel parc de divertiment altre cop.

Com dos estaquirots girem la ciutat per darrera vegada.

Un cop a Milà la cosa canvia. Ja no hi ha temps lliure, ni amor, ni viatge. Però hi sóc jo, el fred, la ciutat i l’energia que m’escalfa de tots voslatres.

Posted in General | 4 Comments

Esperant…vaig tallant!
Posted on Novembre 10th, 2007 at 5:56 pm by ginesta

Esperant a un en concret, esperant baby love, my baby love, I need you…com deia Diana Ross!
Avui vaig a veure una expo de David Lynch “The Air is on Fire”

Aquestes son algunes de les obres d’art que he nat fent per aqui Milà, estic tallant molts caps! He après moltíssim!Bueno, en tinc més…ara però marxo, rpometo pujar-les més tard!!

Posted in General | 1 Comment

nova absència
Posted on Novembre 4th, 2007 at 9:23 pm by ginesta

La segona visita s’ha completat! Amb l’arribada de l’ Helena el dimecres vespre i a mb la seva recent absència em quedo de nou sola a Milà. Esperant la tercera visita amb impaciència, però a la vegada assaborint cada minut que guanyo estant al costat d’algun dels meu companys, o que simplement em trobo sola al tram, amb la mirada un poc borratxa, pensant sense final.

Vivir aqui es vivir por dentro. Puc compartir moltes coses amb gent, amb vosaltres, però al cap i a la fi com he dit viure aquí és viure per dins, viure amb tu mateix, odiar-te, pensar-te i gaudir-te en la mesura possible. per això amb les visites aquest sistema de vivir alone es transforma …i esdevinc una enorme anfitriona, como vuitre por la gran ciudad. Anem caminant, riem, menjem, provem i parlem, pero jo em sento extranya presentant una ciutat que per mi tmb és nova, mostrant una vida que és fugaç, quasibé de mentira, …extrany tot plegat.

Agraeixo a l’helena que intenti pensar aquestes linies i que no es quedi massa amb els moments en que tot s’ha fet extrany per les dos, intentem conservar els atacs de alegria que sí em compartit! T’estimo!Gracies per un sentiment tan profund, gracies per la teva amistat.

Posted in General | 2 Comments

Vaffanculo o com s’escrigui
Posted on Octubre 24th, 2007 at 11:28 pm by ginesta

Com una noia que ha estudiat dos anys d’informatica és incapaç d’establir una relació cordial amb el wordpress?

Avui tota decidida he escrit una parrafada per a tots vosaltres. No se com tot seguit l’he borrada, ha desaparegut…ja no hi és, ni hi serà.

Potser demà em veig amb cor d’explicar amb amor tot el que hi deia. (de fet puc fer un resum: estic molt bé, he rebut la visita de Angela-Amador, hem menjat molt, begut més i rigut amb força, compleixo amb les meves responsabilitats para variar, he visitat llocs nous preciosos, i segueixo gaudint del que puc i em ve de gust, la setmana vinent arriba l’helena i nem a Florència.Guay! I aquest finde vaig al teatre i a dança africana a cremar calories i a sentir aquells energia especial…no se si ja us ho he explicat—res més) També tenia unes fotos selecionades pero ara resulta que no les puc pujar pq pesen massa i sense el photoshop no puc baixar ressolució, porcaputtanna!!

Bé, aqui deixo la meva intenvenció.

Vi voglio benne a tutti.

Posted in General | 4 Comments

« Previous Entries